«Mapa comarcal oficial del País Valencià». Disponible sota la llicència CC BY-SA 2.5 via Wikimedia Commons.


el Baix Segura: Oriola, Rafal, Benijòfar, Almoradí, Callosa de Segura, Albatera, Redovà, Torrevella, Dolores, Benejússer, Guardamar...

el Baix Vinalopó: Elx, l'Altet, Crevillent i Santa Pola.

el Vinalopó Mitjà (o les Valls del Vinalopó): Novelda, Monòver, Asp, Monfort, Petrer, Elda, el Pinós, la Romana...

l'Alt Vinalopó: Villena, Saix, les Salines.

l'Alacantí: Alacant, Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan, Mutxamel, el Campello, Agost, Busot, Aigües, Xixona, la Torre de les Maçanes.

l'Alcoià: Alcoi, Ibi, Castalla, Onil, Tibi, Banyeres de Mariola, Biar, Beneixama, el Camp de Mirra, la Canyada...

el Comtat: Cocentaina, Muro, Benilloba, Beniarrés...

la Marina Baixa: la Vila Joiosa, Benidorm, Callosa d'en Sarrià, Altea, Sella, Orxeta, Finestrat, Relleu, Benimantell, l'Alfàs, Confrides, Bolulla, Tàrbena...

la Marina Alta: Dénia, Calp, Xàbia, Pedreguer, Gata, Ondara, Pego...

la Safor: Gandia, Oliva...

la Vall d'Albaida: Ontinyent, Bocairent, Fontanars, Albaida...

el Baix Maestrat: Benicarló, Vinaròs...

Per què fem llengua catalana a tercer curs del grau de Mestre en Ed. Primària?

Volem un model d'educació plurilingüe en el nostre país. Tots estem d'acord que els beneficis que proporcionarà als nostres xiquets i xiquetes són inqüestionables.

Quins objectius té aquesta educació plurilingüe?

Aconseguir que els nostres estudiants tinguen una competència plurilingüe que comprenga el domini elevat i equivalent de la llengua pròpia de la comunitat (el valencià) i de l’altra llengua oficial (el castellà), el domini funcional d’una o més llengües estrangeres i el contacte enriquidor amb les llengües i cultures no curriculars però pròpies d’una part de l’alumnat.

El model d’educació plurilingüe ha de mirar de garantir aquest objectiu amb un programa educatiu flexible que s’adapte al context sociolingüístic de cada escola, que utilitze la metodologia pedagògica adient per a aconseguir-ho i que permeta reforçar les dos llengües que parteixen d’inferioritat de condicions (el valencià per motius obvis i l’anglés com a llengua estrangera).

L'èxit d'aquest model resideix en moltíssimes coses. Una, potser de les més importants, és la formació del professorat. Cal garantir la competència activa oral i escrita en llengües vehiculars, en valencià i en castellà, les dos cooficials del país i del sistema escolar i, almenys, una tercera llengua estrangera. I també cal garantir una competència didàctica en el disseny i organització de programes plurilingües i en la intervenció didàctica a l’aula, en la qual, mitjançant l’actuació d’un professorat idoni, la creació d’entorns d’aprenentatge rics i una gestió estratègica de les llengües, es materialitzen els processos d’ensenyament-aprenentatge planificats.

L'ideal seria que tot el professorat del sistema educatiu valencià isquera format lingüísticament amb un C2 en les llengües oficials i un C1 en la llengua estrangera. Aquest objectiu és difícil i hem d'aconseguir-lo pas a pas. De moment, treballarem per aconseguir el C1.

Aquesta assignatura té aquest objectiu. Però mirarem de no centrar-nos en lliçons magistrals de caire gramatical, en classes clàssiques de llengua. Sovint es té tendència a aïllar les llengües de l’ensenyament en compartiments estancs i es defuig la integració de les àrees de coneixement, insistint en la divisió, tan perjudicial, entre llengües i continguts. Intentarem integrar l'aprenenatge de la llengua catalana en continguts que creiem que han de ser d'interés de mestres en formació.