diumenge, 12 de febrer del 2017

Treballar en equip

Tots tenim un estil d'aprenentatge
definit però per a desenvolupar-nos
millor personalment i professionalment
convé estar amb persones que ens
complementen i l'estil estiga a 
l'extrem del nostre




Font: El País
Autora: Pilar Jericó

Els quatre estils d'aprenentatge o el perquè alguns lligen els manuals i altres no

Aprenem en funció de la manera com percebem la realitat i com la processem

Hi ha persones que es lligen fins a la lletra menuda dels manuals mentre que altres es llancen a prémer tots els comandaments per a veure què passa. No és ni bo ni roí. Simplement, ens dona pistes de la nostra manera d'aprendre. Vegem els quatre tipus d'aprenentatge que hi ha per a identificar quin és el teu.

Vols fer un viatge amb la teua parella i un de vosaltres necessita llegir fins al mínim detall sobre el lloc a on aneu, mentre que l'altre es desbarata perquè s'estimaria més llançar-se a l'aventura. O en una reunió de treball un company no para de donar idees sense concretar res, mentre que a un altre li agafa el nerviós de no treballar en una a soles. Has viscut alguna d'aquests coses? Si és així, benvingut a les diferents maneres d'aprendre i de les seues dificultats (i oportunitats).

El 1984 un professor universitari, David Kolb, va descobrir que els adults tenim diferents maneres d'aprendre que depenen de la manera com percebem la realitat i de com la processem. Hi ha persones que capten la realitat fonamentalment a través de l'experiència i altres, creant teories. Els primers són més empàtics i tendeixen a fer diverses tasques al mateix temps (multiplicitat). Més encara, si no ho fan es poden avorrir com a ostres. Els segons prefereixen centrar-se en una sola tasca, es mouen molt bé en la teoria i es perdrien amb diverses coses al mateix temps (unicitat).

Pel que fa a la manera de captar la informació, alguns la processaran si posen fil a l'agulla (acció) i altres si reflexionen sobre el que observen (pensament). Doncs bé, les anteriors característiques defineixen els eixos de les maneres d'aprendre i dels quatre estils. Vegem-los amb una miqueta més de detall:

Adaptadors o els "faedors"

Difícilment llegiran un manual. Són el resultat de la multiplicitat i l'acció. Prefereixen fer faena envoltats de persones i es busquen la vida per a aconseguir recursos i aconseguir resultats. Els agrada assumir riscos i saben adaptar-se a les circumstàncies. En una empresa abunden en els departaments de vendes. I la pregunta clau que necessiten contestar és: quan?

Assimiladors o experts en la conceptualització

El seu estil és oposat als adaptadors. Són extraordinaris creant models teòrics i definint clarament els problemes. Els interessen més les idees abstractes que les persones, pel que no és d'estranyar que destaquen en el camp de les matemàtiques o de les ciències. En una empresa poden estar en posicions d'investigació o de planificació estratègica. I la pregunta clau que necessiten contestar és: per què?

Divergents o els reis de les mil i una idees creatives

Gaudeixen analitzant els problemes en conjunt i treballant amb persones. Són empàtics, emocionals i ocurrents. No és d'estranyar que llancen una infinitat de propostes diferents en una reunió. En aquest estil es troben artistes, músics i tots els creatius en el món de l'empresa. I la pregunta clau que necessiten contestar és: i si ...? o per què no?

Convergents o el poder de l'aplicació en una sola cosa

Són els oposats als divergents. Necessiten l'aplicació pràctica a les idees per a testar teories o resoldre problemes. Es perden amb moltes alternatives. No obstant això, són excepcionals en situacions on hi haja un únic camí per a resoldre-les. Molts enginyers s'emmarquen en aquest estil d'aprenentatge. I la pregunta clau que necessiten contestar és: per què?

Com és d'imaginar hi ha persones que tenen un estil d'aprenentatge més marcat que altres com, per exemple, Sheldon Lee Cooper, protagonista de la sèrie The Big Bang Theory, que és un assimilador total. El més normal és que no siga així i que tots tinguem un poc dels quatre encara que acostumem a sentir-nos més còmodes amb un.

En definitiva, tots tenim un estil d'aprenentatge que ens defineix més que altres i per a desenvolupar-nos millor en l'àmbit personal i en el professional seria recomanable estar amb persones que ens complementaren i l'estil estiguera en l'extrem del nostre. Per això, si eres dels que no lliges els manuals, estigues a prop dels qui gaudeixen fent-ho (o viceversa). Perquè més enllà d'aquest hàbit, hi ha una manera interna diferent de percebre i de processar la realitat que et pot ajudar a millorar i a superar-te a tu mateix en molts altres àmbits de la vida.

dilluns, 30 de gener del 2017

Temes ortografia, gramàtica i lèxic



  1. Accentuació i dièresi I. Ampliació ()
  2. Accentuació i dièresi II. Ampliació  ()
  3. Determinants diversos. Ampliació ()
  4. Ortografia dels sons I. Ampliació ()
  5. Ortografia dels sons II. ()
  6. Gènere i nombre. Ampliació ()
  7. L'article. Ampliació. ()
  8. Doblets lèxics. Ampliació ()
  9. Castellanismes I. Ampliació ()
  10. Castellanismes II. Amplicació ()
  11. La derivació i la composició. Ampliació (
  12. Verbs regulars i irregulars de la 1a conjugació. ()
  13. Verbs irregulars de la 2a conjugació I. ()
  14. Verbs irregulars de la 2a conjugació II. ()
  15. Verbs irregulars de la 3a conjugació. ()
  16. Formes no personals dels verbs. Ampliació ()
  17. Perífrasis verbals i sintaxi. Ampliació ()
  18. Pronoms febles I. Qüestió de formes. Ampliació ()
  19. Pronoms febles II. Funcions. Ampliació ()
  20. Pronoms febles III. Funcions. Ampliació ()
  21. Algunes combinacions de febles. Ampliació (Á)
  22. Paraules QU. Amplicació ()
  23. Preposicions I. Ampliació ()
  24. Preposicions II. Ampliació ()
  25. Adverbis I. Ampliació ()
  26. Adverbis II. Ampliació ()
  27. Conjuncions. Ampliació ()
  28. Fraseologia. Ampliació ()

dijous, 4 de febrer del 2016

Contrastant punts de vista

Pot resultar ben interessant contrastar els punts de vista, les concepcions sobre l'educació, que ens mostren Jordi Adell i Gregorio Luri en aquests dos textos.

Jordi Adell




Gregorio Luri

Ací el text (Ara.cat)

Marc Europeu Comú de Referència de Llengües


El Marc europeu comú de referència per a les llengües és una guia per a l'ensenyament i aprenentatge de les llengües del Consell d'Europa. Inclou una escala per comparar el nivell de competència entre diferents idiomes, assegurant l'equivalència entre els diferents títols oficials impartits per universitats i acadèmies i afavorint la mobilitat dels ciutadans mitjançant un portafoli lingüístic que resumeix el domini de cada idioma. El Consell d'Europa recomana als països membres des del 2001 que s'utilitze en qualsevol context.

Nivells

El marc estructura la competència en sis nivells. En cadascun d'ells es tenen en compte les quatre destreses bàsiques: llegir, escoltar, parlar i escriure així com uns mínims coneixements culturals lligats a cada llengua i l'augment progressiu de la fluïdesa i del lèxic per part de l'aprenent. La descripció del que pot fer un parlant en un determinat nivell és orientativa.
  • Nivell A1 (nivell inicial): pot comunicar-se a nivell elemental per satisfer les seves necessitats amb fórmules fixes; pot mantenir una conversa senzilla sobre temes personals si l'interlocutor l'ajuda.
  • Nivell A2 (nivell bàsic): pot entendre i expressar idees sobre els temes més propers i comunicar-se en un viatge per satisfer les seves necessitats.
  • Nivell B1 (nivell llindar): pot desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, així com expressar la seva opinió sobre qüestions properes.
  • Nivell B2 (nivell avançat): pot entendre la majoria de textos i mantenir converses amb fluïdesa sense esforços per part de l'interlocutor.
  • Nivell C1 (nivell funcional): pot tenir èxit en gairebé tots els intercanvis comunicatius, entén el doble sentit i el rerefons cultural de l'idioma, pot treballar en la L2.
  • Nivell C2 (nivell de domini): la seva correcció és semblant a la d'un nadiu mitjà.

Font Viquipèdia

Mapes conceptuals




És una representació gràfica que té com a objectiu la plasmació de la interrelació de les idees o conceptes que una persona té sobre un tema.

Carcaterístiques dels mapes conceptuals

  • Selecció
El mapa conceptual ha de sintetitzar els aspectes més significatius d'un tema i, per tant, cal triar prèviament quins conceptes s'utilitzaran.
  • Jerarquia
Els conceptes es disposen de dalt a baix a partir d'un concepte base, la idea central del mapa. De cada concepte poden sortir diverses paraules d'enllaç que lliguin diferents conceptes. Els conceptes aniran de generals a específics i els exemples se situaran al final. Es poden utilitzar enllaços des dels conceptes a recursos externs.
  • Impacte visual
El mapa ha de permetre captar ràpidament la idea global, així com les relacions entre conceptes clau. Cal també, que afavoreixi una retenció a llarg termini. És interessant fer servir imatges, colors, tipus de línia que contribueixin a aquests objectius.

Elements que el formen

  • Conceptes
Els conceptes són les idees o paraules clau.
Es representen en un gràfic de forma ressaltada. Normalment són substantius o sintagmens nominals. No s'han de repetir.
  • Paraules d'enllaç
Enllacen els conceptes i en mostren les relacions. Són preposicions, adverbis, conjuncions i sintagmes verbals.
  • Proposicions
Una proposició és el resultat de dos conceptes lligats per una paraula d'enllaç. Les proposicions han de tenir sentit complet. Afirmen o neguen alguna cosa d'un concepte.
  • Enllaços creuats

Marquen les relacions entre dos conceptes que se situen en segments diferents del mapa conceptual, és a dir, lliguen conceptes que no es relacionen jeràrquicament. Cal no abusar-ne, perquè l'excés podria dificultar-ne la comprensió.

Font (Wikilinkat)

Ací teniu una miqueta més d'informació teòrica sobre el que són els mapes conceptuals.

Les propietats textuals

LES PROPIETATS TEXTUALS

LA COHERÈNCIA
La coherència textual és la propietat que dóna unitat de significació al text. Un text coherent presenta un tema central, que constitueix el fil conductor de tot el text, la informació necessària per a entendre'l, i una ordenació precisa. Un text coherent tindrà una unitat de registre, de to i d'estil.
Per comprovar la coherència d'un text, cal revisar-lo, buscar problemes en l'estructuració de les idees i cal comprovar el següent:
- Que el text presenta un sentit global, d'acord amb la intenció inicial.
- Que hi ha continuïtat entre les idees exposades, sense desequilibris ni contrasentits.
-Que cap concepte queda ambigu.
-Que les idees s'han ordenat tenint present què sap i què no sap el destinatari del text i les seves possibles reaccions.
Si es detecta alguna inconcreció respecte dels aspectes assenyalats, cal fer l'esforç de replantejar-se el text ja sigui parcialment o en la seva totalitat.

LA COHESIÓ
La cohesió textual és la propietat segons la qual les diferents parts d'un text estan ben travades per mitjà de mecanismes sintàctics. En un text cohesionat les parts, no tan sols estan semànticament relacionades (és a dir, hi ha coherència entre elles), sinó que a més, apareixen explícitament lligades a través de procediments com els següents:
-Ús de connectors
-El mateneiment de referents a través de la repetició de mots, l'el·lipsi, l'ús de sinònims o la substitució pronominal
-L'ús correcte del signes de puntuació
-El procés anomenat de deficició, que consisteix a intruduir en el discurs un nom encapçalat per un determinant indefinit i, poc despré reprendre'l encapçalant-lo per un determinant definit (article, demostratiu, etc.)
Cal buscar la cohesió del text, és a dir, constatar que cada frase s'adequa a la interpretació de la resta d'oracions prèvies del discurs. Per tant, cal comprovar el següent:
- Que el pas d'un paràgraf a un altre respon a una evolució en el discurs.
- Que els connectors utilitzats serveixen com a senyals dels elements lingüístics.
- Que els signes de puntuació organitzen i equilibren el text.
-Que no hi ha incorreccions ortogràfiques, sintàctiques o lèxiques (a banda de les gramàtiques clàssiques, els correctors informàtics poden ser molt útils).
- Que les convencions s'han utilitzat de manera coherent.

L'ADEQUACIÓ
L'adequació és la propietat textual segons la qual dels diferents elements lingüístics de què disposa l'emissor, aquest tria aquells que encaixen (s'adeqüen) més a la situació comunicativa. Un text correctament adequat presenta un registre formal o informal, segons la situació de comunicació i pertany al gènere textual o classe de document (carta, esquela, epitafi, etc.) que més s'hi adiu.
Per a una adequació correcta d'un text cal tenir en compte els aspectes de presentació, que formen part de l'acabat final: el domini de la veu i del llenguatge no verbal en els testos orals, i la cal·ligrafia, la polidesa, la presència de marges i espais en blanc o la inclusió de diferents recursos tipogràfics en els textos escrits.

LA CORRECCIÓ
La correcció gramatical és una propietat inherent a qualsevol text en què s'utilitzi un registre formal. Les incorreccions poden ser de dos tipus:
1) Els vulgarismes: són col·loquialismes no normatius, és a dir, elements lingüístics que, malgrat el seu origen genuïnament català i que alguns siguin admissibles en registres col·loquals, el IEC ha considerat innecessaris o poc adients en la comunicació culta perquè són variants de les formes correctes.
2) Els barbarismes són elemenst lingüístics no admesos resultat de la interferència d'una altra llengua (catellanismes, gal·licismes, anglicismes, etc)
Els vulgarismes i els barbarismes poden afectar els diferents nivells lingüístics. Així hi ha errors:
-Morfologics: si afecten aspectes com el gènere, el nombre o la conjugació verbal.
-Sintàctics: si estan relacionats amb qüestions com l'ordre en què es disposen les paraules a la frase, les constuccions, les pronominalitzacions, etc.
-Lèxics: si es tracta de mots mal formats o d'estrangerismes no admesos.
-Semàntics: si impliquen donar a un mot un significat que no té per la interferència d'una altra llengua.
-També es donen errors de prosòdia (pronunciació) i d'ortografia.