a) Escriu 4 exemples d'aquest pronom, dos davant de verb (començat per vocal i per consonant) i dos darrere de verb (acabat per vocal i per consonant/-u).
Aquest pronom, canvia de forma segons on vaja situat?
b) Tradueix cada cas i observa en quins exemples cal utilitzar HO i en quins altres cal utilitzar EL (i les seues variants l', -lo, 'l). Explica'n les raons:
a. ¡Lo sé! ¡¡Lo sé todo!!
b. Ese cuento, lo conoces?
c. Reconozco que no está bien. ¿Tu lo reconoces?
d. El coche, ¿no lo coges hoy?
e. Mira qué conejo más bonito. ¿Crees que el mago lo podrá hacer desaparecer?
f. Eso que dices no lo comprendo.
g. Ya lo he dicho yo: ¡no comeremos hoy!
h. Ya lo he hecho yo, el desayuno.
i. Límpialo. El fregadero está muy sucio.
j. Tienes que tratarlo con cuidado. És un niño muy sensible.
2. Hi ha verbs que serveixen per a atribuir característiques; són ser, estar i paréixer/semblar. Escriu una frase que continue les que tens ací i que utilitze el pronom feble HO. Segueix l'exemple:
a. Ell és molt sabut. Sí que ho és, sí!
b. Mira a la llunyania; pareix un poblet.
c. Està brut?
d. És el mestre?
e. Sembla que acabar d'anar-se'n.
f. Eres feliç?
3. Hi ha un altre pronom, també molt especial perquè no compartim amb el castellà, que serveix per a referir-se a una quantitat o una part d'una cosa que ja coneixem i que, per això, no cal que repetim:
0. Escriu dos paraules! Escriu-ne dos, per favor!
a. Tinc tres llibres.
b. Porta més draps!
c. He collit prou pomes.
d. Agafaré alguns bolígrafs.
e. Hi ha massa treballs.
f. Tinc vint mil euros
Alerta! Una quantitat també es pot expressar sense cap numeral:
a. Tens bigot? No en tinc.
b. Has de fer faena?
c. Construeixen edificis molt sovint.
d. Hi ha faena!
e. Duc samarreta interior.
Una quantitat també es pot indicar amb una expressió que indique UNA PART:
000. Tinc un talonari de paperetes. En tinc talonari.
00. Tinc un tros de paper. En tinc un tros.
0. Tens una part del tresor. En tens una part.
a. Tenim un exemple de la teoria.
b. Té el cabàs de les cireres.
c. He llegit un capítol d'aquest llibre.
4. Tradueix les frases del castellà. No oblides afegir el pronom en aquestes frases en castellà:
0. Escriu dos paraules! Escriu-ne dos, per favor!
a. Tinc tres llibres.
b. Porta més draps!
c. He collit prou pomes.
d. Agafaré alguns bolígrafs.
e. Hi ha massa treballs.
f. Tinc vint mil euros
Alerta! Una quantitat també es pot expressar sense cap numeral:
a. Tens bigot? No en tinc.
b. Has de fer faena?
c. Construeixen edificis molt sovint.
d. Hi ha faena!
e. Duc samarreta interior.
Una quantitat també es pot indicar amb una expressió que indique UNA PART:
000. Tinc un talonari de paperetes. En tinc talonari.
00. Tinc un tros de paper. En tinc un tros.
0. Tens una part del tresor. En tens una part.
a. Tenim un exemple de la teoria.
b. Té el cabàs de les cireres.
c. He llegit un capítol d'aquest llibre.
4. Tradueix les frases del castellà. No oblides afegir el pronom en aquestes frases en castellà:
a. Tienes frío. No, no tengo mucho.
b. Tenéis bolígrafos. Mira, tenemos tres.
c. No digáis tantos ejemplos. Solo hemos dicho dos.
d. Compra fresas. Y no compres más de un cuarto.
e. ¡Coge una!
f. Ya no necesito más, gracias.
g. ¡No quiero tantos!
h. Te pongo la sopa. ¿Tienes suficiente?
i. He ido al bancal y he recogido nísperos. Te he traído una bolsa.
k. Ha defraudado diez millones de euros a Hacienda. Yo diría que ha robado diez millones.
l. ¿Tienes bigote? No, no tengo.
5. Mira el vídeo. Què et pareix l'explicació que s'hi dóna?
6. El pronom feble EN també serveix per a dos contextos més, molt relacionats entre si. La relació que els uneix és que hi sobrevola la preposició DE.
a) Sobreentenem UN LLOC DE PROCEDÈNCIA, d'on venim. Pensem en el lloc de procedència però no el diem perquè el donem per sabut:
0. Vinc de la festa. / Jo també en vindria si m'ho hagueren permés
a. Tornaré del poble demà.
b. Prové de la Xina.
b) Sobreentenem UN TEMA DEL QUAL TRACTEM. Pensem en el tema del qual tractem però no el diem perquè el donem per sabut:
0. Sempre parles de futbol. A mi no m'agrada que en parles tant sovint.
a. No t'oblides de la conversació.
b. No abuses de la meua paciència!
c. T'has adonat del que m'han dit?
d. No t'has de burlar de l'aspecte de ningú.
e. Es queixa dels aliments.
f. Parles de molts temes.
g. Em deixe de treballar el mes que ve.
h. Vos riureu de la disfressa?
i. Es recordarà del que li he dit?
h. Estic segur d'això.
j. Esteu contents de vindre?
7. Hi ha alguns verbs que tenen el pronom feble EN enganxat. No hi ha possibilitat de llevar-lo i no significa res. S'utilitza sobretot en verbs de moviment que ja porten un pronom: me'n vaig, se'n torna, ens en pugem, vos en baixeu, se n'ix, te n'entres, etc. També d'altres com ara: passar-se'n 'excedir-se'. Afig el pronom que falta en cada frase:
a. Em vaig a València.
b. S'ha eixit tota l'aigua.
c. La xiqueta ja s'ha pujat a casa.
d. Vés-te ja!
e. Anem-nos ja.
f. S'ha passat de la ratlla!
8. Encara més pronoms febles interessants: n'hi ha un que serveix per a SITUAR EN UN LLOC o DIRIGIR-NOS A UN LLOC, per a referir-se a eixe lloc que ja coneixem i que no cal que repetim. És el feble HI. Imagina el lloc a què ens referim en cada frase:
a. No hi vages, que està tot ple de fang. / No vages al bancal.
b. Hi visc durant vint anys. /
c. Hi has posat les culleres? /
d. Veges si hi pots arribar. /
e. Hi tornarà o no hi tornar? /
f. Hi portàveu els documents? /
g. T'hi adreces cada dia! /
h. Hi pujaràs?
i. Hi accedirem i veurem el paisatge. /
9. Si sobreentenem un tema qualsevol sense que hi sobrevole a preposició DE, es fa servir el pronom feble HI. S'hi relacionen altres preposicions com ara EN, AMB, A. Imagina el tema a què ens referim en cada frase. No oblides la preposició:
a. Si tu hi renuncies, jo també ho faré. / Si tu renuncies al premi, jo també ho faré
b. No m'hi aconstume! /
c. Hi pense cada dia. /
d. Hi estic d'acord! /
e. Creus que hi confia? /
f. S'hi exposa massa. /
g. Esperem que no s'hi encabote. /
h. Si hi dediques més temps, t'eixirà bé. /
i. Millor que no s'hi interesse tant. /
j. No hi caic ara. /
10. Quan sobreentenem una manera de fer les coses, una manera de ser, hem de fer servir el pronom feble HI. Imagina una manera que s'ajusta a cada frase. Pots usar aquestes opcions: de pressa, decebuts, de valent, amb cotxe, amb alegria, en contra, roig, de sobte
a. Sí que hi ha plogut, sí! / Ha plogut molt fort.
b. Hi ha treballat i ha aconseguit el premi. /
c. Si hi corres, arribaràs a temps. /
d. Parlant-hi, et posaràs més content /
e. S'hi senten i això els entristeix /
f. Si ens hi poses, acabarem malament /
g. Si t'hi presentes i els espantaràs /
h. Sempre hi vas? /
i. S'hi posa cada dia de vergonya. /
11. Hi ha alguns verbs que tenen el pronom feble HI enganxat. No hi ha possibilitat de llevar-lo i no significa res. Afig el pronom que falta en cada frase:
a. Havia molta gent.
c. Sense ulleres, no em veig.
e. Amb aquest vestit nou no em trobe.
h. No es val!
